Piratas del grado

Plagabolt!

2011-10-13T19:14:00.003Z

Per fi ha sortit a la llum la traducció original subtitulada del hit de l´any...

Via GEEB - Cadireta del Diable

2011-10-11T19:06:00.008Z

Diumenge passat quedo en Nick, que tot i estar lessionat no es perd ni una, per anar a fer aquesta petita joia. Allunyada de massificacions, la via ascendeix a la Cadireta del Diable aprofitant els diedres fissurats que dibuixen el tres primers llargs, per tot seguit encarar directament l´ascenció fins a superar el sostre característic de la Cadireta.

Primer llarg.

Els tres primers llargs et fan escalar. Fissures que podrem amanir amb tascons i friends per complementar l´equipament fixe existent, principalment a base de pitons. El quart llarg és un Ae on amb la restauració s´han combinat parabolts entre assegurances originals de l´època. Això i la qualitat de la roca m´ha fet provar-lo en lliure i encadenar-lo. L´últim llarg ja és la cirereta que supera el sostre en Ae per acabar sortint en lliure fins al cim.

En Nick al segon llarg.

Disfrutarem de vistes guapes de Sant Benet per acabar la jornada per la travessa dels Flautats fins al coll amb el Fesolet.

Tercer llarg.

Una bona ressenya la trobareu aquí, al blog d´en Bullarolas, amb el que estic totalment d´acord amb que la restauració ha sigut una molt bona feina que ha respectat la via sense modificar el seu caràcter. Desde aquí felicitar als restauradors per la feina.

Quarta reunió.

L´aproximació l´hem fet per la canal del pou del gat fins el camí de l´arrel, per continuar direcció trinitats fins el corriol que porta als flautats. Curta pujada evident pel bosc just a l´esquerra de la Punxa fins a peu de via.

Darrer llarg.

Tranquiliat assegurada per fugir d´aquesta calor i xalar de casi mig segle d´història.

Aquí he penjat un parell de fotos de cordades del mateix diumenge a la Mòmia. Una que acabava de fer la Pirenaic i un altre que semblava que acabava la Valor.

Les Agudes - Terra incògnita 30/9/2011

2011-10-03T15:38:00.009Z

Divendres 30/9 quedem quedem per escalar en Toti, en Bernat la Gemma i jo direcció al Montseny a fer la Terra Incògnita a les Agudes, via oberta per en Josep i la Laura al 2008. Qui ens anava a dir que trobaríem dues cordades més a peu de via!

Vistes desde l´última reunió.

Bonica i atlètica via per disfrutar de l´escalada en un lloc tan maco com és el massís del Montseny. Linea molt ben trobada i bastant equipada, on algun friend petit/mitja principalment pel darrer llarg ens pot anar bé. Portar també un parell de xapes recuperables i cintes llargues pel fregament.

La Gemma fent l´últim llarg.

Via Pirenaic a la Mòmia en solitari.

2011-09-13T12:03:00.009Z

Feia molt que no escalava amb el soloist i també feia masses anys tenint pendent aquesta clàssica de la Mòmia que l´any que ve farà mig segle de la seva obertura: chapeau! La linea super lògica segueix un sistema de fissures que arriba fins al balcó de la Haus-Estrems.

La Mòmia vista desde la Prenyada.

La via està ben equipada amb material d´època i parabolts entre el rovell per qui vulgui escalar en lliure els trams d´artificial del segon i tercer llarg, amb dificultats fins a 7a amb roca de primera. Per fer-la amb artificial, seran útils mosquetons petits o cordinos per poder xapar plaquetes antigues amb forat molt petit, un parell de plaquetes recuperables i algun friend mitjà o tascó útils per acabar d´amanir alguns trams de fissura.

Regals montserratins per no fer a pèl l´últim llarg.

Un cop arribat a la lleixa vaig acabar la via per la Haus-Estrems per dos magnífics llargs que recordava maquíssims, no sense abans tenir pollastre amb els nussos de seguretat i la fissura...

Us deixo amb el video que vaig fer i el link a un blog que he obert per compartir fotos d´altres cordades. Aniré penjant fotos que ja tinc fetes i de noves que vagi fent.

Nino Nino... Montsec de Rúbies

2011-09-08T16:32:00.004Z

Ja fa temps que no actualitzo el bloc i res millor que fer-ho amb quatre fotos de l´obertura que vam fem al juny passat amb en Bernat a Rúbies.

En general ha sortit una linea lògica amb bona roca i amb trams amb ambientillu.

Una altre bona opció per disfrutar d´aquest racó tan guapo.

Més informació de la via i la ressenya complerta la trobareu al bloc rumbero.

Salut i a disfrutar-la!!!

Plecs del Llibre: Aresta Arcarons.

2011-05-21T19:52:00.010+01:00

Diumenge passat tot apuntava a que no escalaria: l´Eloi m´havia trucat i tenia massa feina per quedar, la via que volíem fer probablement tindria trams regalimant aigua i jo estava a la masia, destil.lat en ma i a quarts d´onze de la nit, escoltant com a fora plovia a bots i barrals.

En Nick i la Meritxell també havíen quedat per anar a Montserrat i després d´una trucada em deixa anar que una bona opció podia ser anar els tres a l´Arcarons al Plec Superior. Collons, el "patxaran casero" va fer el seu efecte i amb cara de xino ja havíem quedat a Monistrol l´endemà aviat. "...un café cargadito Matías..."

Anys enrere hi havia una revista que sovint valia la pena comprar, doncs a vegades sortien articles interessants i fins i tot de tant en tant també regalaven coses com ara el llibret de l´Armand "75 escaladas selectas en Montserrat Sur". Ja llavors vaig marcar la "sobredosis de Vº" amb vermell, simplement atret pel dibuix d´aquella aresta. Quinze anyets després ja tocava...

Corren rumors que la revista en qüestió cambiarà de nom i que aviat es dirà "Chápame Delux".

Sobre la via poca cosa a dir que no s´hagi dit ja. Traçat super elegant per una provocadora aresta de 200 metres sobre roca excelent, amb les assegurances justes per fer-nos vibrar, i on aniran "delux" els friends petits i la carmanyola per anar d´excursió entre assegurances. Restaurada amb parabolts excepte l´última reunió. Reunio cimera d´afinat bricolatge sabiner montserratí. En definitiva, una joia per disfrutar i conservar.

Fotografia

2011-04-13T21:34:00.009+01:00

Us deixo un parell de fotos que em va fer l´altre dia en Marc Balateu, que per cert, acaba d´obrir un blog fotogràfic que promet. Mentrestant no l´actualitza si voleu veure alguna de les fotos que fa sobre temàtica variada podeu clicar aquí.

Sembla mentida que encara s´hi poguin trobar racons on escalar tranquil i on l´única merda que et trobes a peu de via és la d´una guineu que ja fa temps va decidir ser lliure.

Salut!

Kaos i bon rotllo!

2011-03-05T18:35:00.004Z

Nova obertura: Trencacalces - Roca de la Palleta

2010-11-29T17:42:00.011Z

Un vespre em truca en Bernat i em diu d´anar a escalar a Montserrat. Li pregunto "no tenies una linea controlada per obrir? Perquè no anem?" L´agafo en fred però no s´ho pensa ni un moment i quedem aviat al matí amb tot el ferro i molta ilusió amb destinació la Roca de la Palleta.

Just a la dreta del cim on arriben totes les seves vies hi ha una agulla on encara no s´havia obert res. El primer llarg de la via comença a la dreta de la Tuaregs, just en una canal (pont de roca visible) i continua uns metres per placa. El segon llarg és una llarga placa que ens porta a una reunió d´entrepà a la mateixa alçada que la seva veina. El tercer llarg flanqueja en diagonal a la dreta per anar a buscar l´agulla que veiem des de terra. Una primera part més delicada ens deixa a una bonica fissura per disfrutar i amanir que ha sortit després de sanejar una llastra.

En Bernat al tercer llarg.

El quart llarg, vertical i amb roca d´una qualitat brutal, navegant ens porta a l´última reunió abans de fer cim. Només ens queda l´últim llarg, curt i bonic, i disfrutar un cop més de les vistes que ens regala cada cim montserratí.

En Bernat acabant el quart llarg.

El descens el farem rapelant per la via Tuaregs (en dos rapels si anem amb dues 60).

Per repetir-la ens caldran unes nou cintes (alguna de llarga pel tercer llarg), aliens vermell i groc o similar per algun forat i la fissura del tercer llarg i alguns tascons. Útil alguna cinta o cordino per merlets. Que la disfruteu.

Important recordar que en aquesta paret NO es pot escalar de gener a juny per nidificació.

Gorra Marinera - Sargantanes 27.10.10

2010-10-29T20:36:00.006Z

Ja feia temps que la Juli em deia d´anar a escalar algún dia i finalment aquest dimecres vam quedar per anar a Montserrat. Per un primer contacte amb l´escalada res millor que una via llarga, amb bona roca, reunions còmodes i orientació per disfrutar del sol de tardor. Aquest ingredients i més que em deixo els te la Sargantanes a la Gorra Marinera.

La calitat de la roca es fa present a tots els casi 180 metres que te la via, predomina el III i IV grau amb algun pas de IV+ al penúltim llarg. Per no perdres pel caos de vies haurem de seguir els parabolts inox de la FEEC. El descens es fa amb un curt rapel d´uns 20 metres que trobarem després de destrepar per la cara oest.

Dia de molts guiris a Montserrat, desde quatre escaladores finlandeses preguntant a un segurata per la Panxa del Bisbe, passant per un noi a peu de via amb monopatí, fins a una guiri que pel barret i abric de pell que portava no haguès durat ni mitja hora en època de caça a qualsevol bosc del Maresme. Llàstima que no li vaig fer foto.

Easy Rider, 9/11/10

2010-10-24T14:08:00.001Z

The road up to the Monastery is absolutely jammed with cars, it seems impossible to reach the parking lot before the end of the decade.
As we ponder the possibilities, Fino, who is a man of action, takes action and among horns and curses overtakes all the waiting cars and then makes some slick manoeuvres to get to the crossroads heading to Sta. Cecília. Pitch one
Since we didn't need cams for our intended route, we haven't brought any, so we finally agree on Easy Rider. Mostly a face climb, it belies its name, since it is anything but easy, known for its runouts on easy grades. We have been there before and know the route quite well, so we do not need any topo. Besides, the grades in the new topos are quite bewildering, they are full of 6a's and V+'s. Back in the early 90's, when I first climbed this route, it was considered a IV/V with runouts.
Last moves to exit the crux on the 2nd pitch
I convince him that climbing in blocks is way faster, so he'll lead the first four pitches and I the last four.
It is, if successful, my seventh time doing this route, so I know it quite well. I counted about three or four new bolts on it, from the last retrobolting on the route, however, the runouts are still there.

Pitch four
The first pitches, Fino's leg, go down fast, even the crux second pitch, which both of us free. From the top of the third pitch I can see the traverse I once made from there to the third pitch of Fraguel, it was 2004. But for an old peg, there was nothing in between.

Pitch four
There's a not often done variation that goes left from the sixth pitch that follows the leaning dihedral to the exit pitches of Tope Toni, you may want some nuts for that. We just carried the usual three or four needed for the first pitch when we did the variation years ago.
Anyway, I finish my block and the route.
The bravas down at the bar were good, as always.

Casas Chani, 17.10.2010

2010-10-24T10:35:00.010Z

Ja es comença a notar la baixada de temperatura i al parking de Santa Cecília, just sortir del cotxe i després d´haver fet un cafetonet a Monistrol, fot un fred que pela! Així que ens preparem el material i sortim cagant llets cap a peu de via.

L´inici de la via.

En Nick ja havia fet la via anys enrere amb en Ventura, així que ell ja va disfrutar dels dos primers llargs originals abans de que caiguessin. Llàstima que m´els vaig perdre! Però tot i així la via és maquíssima i te un recorregut espectacular que supera la paret pel terreny més evident tot reseguint fissures i diedres.

En Nick a l´atlètica cinquena tirada.

Un cop al cim decidim baixar per la linea de rapels que pràcticament coincideix amb la Mas, i ja desde un començament una de les cordes que estava bastant trenada fa que ens costi recuperar-les, fins que al tercer rapel es queden clavades... Així que remuntar el rapel toca i canviar el nus de costat per estirar de la corda trenada. Arribem tard al cotxe però contents. La propera vegada potser continuarem fins a Sant Jeroni i baixarem per la seva canal!

En Nick arribant a la sisena reunió.

Excepte els dos primers llargs que estan equipats amb parabolts, la resta de la via està equipada amb burins (bastants a les reunions) i algun clau. Nosaltres vam portar camalots fins al 3, joc de tascons, un parell d´aliens que van anar de conya per forats de pitó i alguna placa recuperable. Portar bagues per llaçar i cintes llargues pel fregament.

Salas-Bobo (Gran Diedre) Pic Barbet, Canigó.

2010-08-11T15:33:00.017Z

Al massís del Canigó hi trobem el Pic Barbet, i al circ que forma el Canigó i la seva cresta hi trobem la seva bonica cara nord: majestuosa muralla de granit marcada pel diedre per on a l´any 60 es va obrir aquesta ruta. Ens aixequem aviat, i veiem que en Nick i en Marc ja van per feina i que ja estan fent material. Esmorzem, material i a caminar.

A mida que ens anem acostant la paret va guanyant cada cop més presència. Amb aquesta postal l´aproximació no es fa gaire llarga. Per accedir a la paret cal superar la petita congesta i la rimaia final. Tot i que vam trobar la neu prou bona per pujar sense crampons, cal anar amb compte, sobretot a la part final on es posa més dreta.

Rimaia i l´Eloi al primer llarg.

Començo el primer llarg massa a l´esquerra i crec que faig el primer del Pilar Choucas, però improvitzem reunió i podem rectificar i arribar a la primera reunió que tocava. El segon llarg tot i que no vam trobar cap clau no te perdua: sortim cap a la dreta i en diagonal per anar a buscar l´inici del diedre, sempre buscant el terreny més evident i fàcil. Desde la segona reunió la vista del diedre és impressionant. Aprofitem que es troba a una bona feixa per menjar alguna cosa. Al fons sentim en Nick i en Marc, que estan disfrutant del sol a la paret est del Canigó. Quina enveja!

L´Eloi i jo a la segona reunió.

Al tercer llarg comença la festa del diedre amb un maquíssim llarg de roca excelent. El llarg es troba ben assegurat amb pitons i es pot reforçar amb friends. Al final del llarg el diedre es tanca una mica formant un angle perfecte:

El quart llarg és el clau de la via i mentres asseguro a l´Eloi vaig mirant amunt. Penja un cordino al segon pitó... El llarg comença fort i un cop superat els primers passos toca escalar amb confiança doncs els pitons ara si que allunyen. Tot i això es va fent i la roca continua sent excelent, així que amunt.

Últims metres del quart llarg.

Desde la quarta reunió decidim sortir per la sortida directe i evitar els llargs trams de III grau de la via original. Aquesta opció és totalment recomanable per la bellesa dels llargs i per fer l´escalada més continua i directe. Desde la quarta reunió pujarem per la placa amunt fins arribar a un replanet herbós, just sota la cova. Flanquejarem a l´esquerra fins a trobar la reunió: un extraplà retallat i foradat per fer servir com a xapa amb cargol d´espit. Queda una mica lluny però si volem podem reforçar la reunió amb un camalot del 2 una fissura que queda a la dreta. El llarg següent ressegueix un diedre que surt en diagonal a l´esquerra. Llarg preciós!

L´últim llarg comença amb roca una mica dubtosa però millora ràpidament. Només queda trobar un bon lloc per fer l´última reunió i disfrutar de les vistes. Després de tot el dia a l´ombra arribar al cim amb sol i amb el mediterrani al fons no te preu.

Eureka, Canigó. 7/18/10

2010-08-04T17:59:00.011+01:00

After four hours inside the car we start to question the wisdom in having joined our club's hiking outing to the Canigó massif in the eastern Pyrenees, just to climb that nice-looking dihedral on the NW face of Pic barbet. Our asses are flat and the legs ache. Stoically we have another look at the well-worn topo.

Marc on pitch one

I arrange with Marc to wake me up at six, only to find ourselves eating breakfast at 5:45. He is quite eager to climb after some time out, and I'm always hungry.

As we go out we say good morning to Fino and Eloi, who had just woken up, they are going to another route on the Barbet. And they are not going to summit before us.

Thomas, the guide at the Refuge de Cortalets, stops us on our way to give bad news, the rock on our intended route is worse than rotten. Great. So much for accurate, up to date internet topos.

He then describes another route that goes up the East Face of the Canigó, points out how to find the start, tells us that we sould always follow the rock band that leans to the right up to a remarkable yellow circle, big and round as a kid's drawing of the sun, of lychen or who knows what, and that the difficulty tops out at grade V. A good set of nuts and cams up to #3 will suffice between the sparse bolts that double up their function, as protection as well as way markers.

Pitch 3

The idea of climbing up the sunny Canigó's east face instead that the shady NW of the Barbet seduces us. After all, we are just sport climbers, we thank him and resume the approach.

As we try to find the best way, first trough the forest and later in the chaotic blocks that mark the end of the terminal moraine of a long gone glacier, we chat about this and that, we haven't climbed together for a while, and both agree that it feels funny to think that there's a good route up the face, as it looks broken and discontinuous.

We hear the booming voice of Eloi just before arriving at the base of our climb, he and Fino have found an alternative approach and are overtaking us.

Pitch 4

As we climb the initial pitches, with nice climbing and good rock, we comment that Thomas has created a good line that takes all the best available rock up to the summit while keeping to a minimum the inevitable grass that always cuts the fun. Every now and then we turn to watch with concern how our friends are faring at the bergschrund, the funny/scary tale should be in Fino's trip report.

On pitch five, after clipping the bolt you'll easily see from the belay, you should turn sharply to the right, towards the other side of the arête, from where you'll see the yellow circle. From then it's only two pitches to the top, one on a nice stemming corner just twenty meters left of the circle, and the next up to an improbable-looking roof, until you grab the blocks (gently, please!) that let you unlock the moves.

We took some pictures of Fino and Eloi on the Salas-Bobo, aka Grand Diedre, of the Pic Barbet. They took pictures of some French climbers on a route way left from us.

Me and Fino

At least, Marc and I beat them to the beer garden, and are quite rehidrated when they finally arrive.

Stromberg, Gorro Frigi. 6/25/10

2010-08-03T15:42:00.011+01:00

Armed with the enthusiastic description given by my friend Albert: “Big jugs galore all the way, a lot of fun, you must do it!” we arrive at the base.

Not quite, we have to spend some 10 minutes looking for the characteristic yellow bolts of the route. Proving that intuition, that sense of smelling the bolts born from the experience we rusty old veterans believe we have, is not always the best bet, Meritxell finds them using plain common sense: “According to the topo they should be here.”

As I start the first pitch I'm recalling what Albert had told me: “Don't judge the route by the first ten metres, it will improve from then on.” It does, becoming a fantastic pitch with toaster-sized jugs and perfect sinker holds. Meritxell finishes the pitch smiling, as is her wont, declaring it a good pitch.

She leads the next one with ease, enjoying herself all the way. Her first lead of a IV on a multi pitch route.

Looking up from the second belay we have some doubts. The line of yellow bolts goes up the slab directly to a bulge that looks cool and hard but nothing like the V+ we've been told to expect.

Are we off route? What are the chances of finding two routes with yellow bolts side by side?

Warily, I go up to solve the riddle. If the jugs were big before, now they are huge!

After two or three moves that remind me of Riglos comes the crux.

You want to onsight it, don't you?

Again in great style, Meritxell makes short work of the fourth pitch, allowing me to get my breath back.

The fifth, and last, begins with a couple of hard moves that may be easily French-freed, your call.

My advice? Go for it.

In any case, after that the final arête gives a last dose of exposure up to the Iron Cross that makes the top of the Gorro Frigi so characteristic.

Two days after the climb Meritxell sent me an email, she had her arm in plaster up to the shoulder due to a bad fall while mountain biking.

To boost her recovery I have lent her a copy of the infamous "Hard Grit".

We wish her a speedy recovery.

Sant Benet: Un mundo para ellos (Gabinete Ortopédico) + Esperó Màgic.

2010-07-20T23:18:00.009+01:00

Ja deu fer més o menys un mes que vam anar a Sant Benet amb en Bernat a fer aquestes vies. És una bona combinació per fugir de la calor gràcies a la seva orientació i una bona opció per allargar l´escalada de les vies de la cara nord de la Prenyada, doncs el rapel de la primera ens

Cordada a la Boy Roca.

deixa directament a la feixa on comencen vies com la Cerdà-Pokorski o l´Esperó Màgic entre d´altres de la nord de la Prenyada. La Gabinete Ortopédico està situada al contrafort de la Prenyada i te l´inici just davant una alzina que ens anirà molt bé per arribar a la primera assegurança. Escalada vertical continua amb algun pas on s´ha d´apretar. Amb cordes de 50 metres i cintes llargues es poden empalmar els dos primers llargs. Tercer llarg amb inici desplomat sobre molt bon canto i continuació disfrutona més fàcil, sempre navegant per trobar els "burialejos" mimetitzats amb la roca. Final del llarg amb escalada amb tendència diagonal esquerra buscant el terreny més evident i fàcil. Mentres l´obria vaig fotre la ma a un forat d´on va sortir una aranya de mides considerables... Si us la trobeu demaneu-li per on continua la via.

El tercer llarg de la Gabinete Ortopédico.

Última tirada fàcil fins al cim desde on destreparem fins a trobar el rappel a la collada. Bonica via amb roca excelent, equipada amb burins, ideal per fugir d´itineraris més saturats. Rapel de dos parabolts i cadena.

La pluja que amenaçava es queda en no res així que ens posem i fem l´Esperó Màgic. El primer llarg va a buscar un diedret fissurat pitonat que ens queda amagat a la dreta. Atenció a anar a la dreta un cop arribem a la primera expansió. Pitons en molt bon estat al diedret amb possibilitat de reforçar-ho amb tascons o friends petits.

En Bernat sortint de l´Esperó Màgic.

Un cop arribem a la primera reunió la via es converteix en monotemàtica: escalada sobre presses increiblement bones que ens fan disfrutar de la verticalitat de la via. Assegurances on toca per fer-nos escalar a base de burils i espits amb xapes Jungfrau. Reunions reequipades amb parabolts. Escalada excepcional i agraida. Tercer i quart llargs empalmables amb cordes de 50 metres. Útils baquetilles per merlets.

Gràcies Eduard per les fotos que ens vas enviar, són molt bones!

Session

2010-07-08T01:13:00.006+01:00

Session

2010-07-08T01:07:00.003+01:00

Session

2010-06-06T11:54:00.001+01:00

Gam de Diables (310mts. 7a/Ae)

2010-06-05T17:46:00.021+01:00

La Gam era una d´aquelles joies que teníem pendents amb en Marc Jubany desde feia molt de temps... Finalment el dimecres, dos dies després de la Desirée, trobem el dia per anar a fer-la. Poca cosa puc dir que no s´hagi dit ja sobre aquesta clàssica.

La via te un traçat espectacular tot reseguint diedres que ens porten a sota del famós sostre. La part superior continua la festa: més diedres amb roca excelent i passos més finets...

En Marc al segón llarg.

A la via hi trobarem tot tipus d´equipament: desde pitons de l´època fins a tristos espàrrecs de parabolt fruit de la neteja de reequipaments excesius... Una llàstima. En general es troba bastant equipada i amb reunions de parabolts, però tot i això s´ha d´escalar.

Superar el sostre és tot un regal pels sentits.

La morfologia de la roca permet molt bé l´autoprotecció i acabar d´amanir els llargs de diedre, especialment friends petis i aliens ens aniran molt bé. La roca és molt bona a excepció de l´arribada a la primera reunió (nosaltres la vam fer a una alsina), l´inici del segon llarg i l´arribada a la quarta reunió (tram amb corda fixe).

Els llargs superiors.

La història, el recorregut lògic i espectacular i l´ambient inmillorable fa d´aquesta escalada una obra mestre que hauríem de conservar per tal de que moltes cordades puguin disfrutar d´un itinerari que va marcar una època i que ja te quaranta anys d´història.

Ambient garantit!

Integral Hippie, Paret de l'Aeri, 5/22

2010-05-23T15:45:00.022+01:00

This link-up has been on my mind for several years now, but I've never found the right moment nor the right partner for it. Until last Friday night, when a sms prevented me from going to bed early. Fino wanted to know if I was interested in doing it the following day.
Hell, I answered, you bet.
The first two pitches belong to Reencuentros, an uncompromising dime and crimp feast with the occasional pocket to lighten things up. Fino climbed them in his trademark style, slow is smooth, smooth is fast.
Or so I believed, since every time I looked up from the belay the sun, high above us, blinded me and I could only pay out rope and be ready. I guess it also blinded Fino, but his steady rhythm never faltered.
It was around 1pm, in case anyone has an interest in these details.
The picture was taken when the only cloud in the sky was nice enough to block the sun for an instant.
There were more parties on the wall, two on Easy Rider, more about them later, another team on Fraguel that smoked it in the blink of an eye, one on Pany-Ferrera that bailed later in the day and another on Viatge Sentimental, a tough nail-up.
The whole idea of the climb hinged upon linking pitch two of Reencuentros with Fraguel Rock. We discovered that from the third and also from the fourth bolt of pitch two an "easy" traverse led to the last bolts on Fraguel's second pitch.
Years ago I climbed both routes with my good buddy Joan Ventura, whom I call Hippie, even though he is actually a punk, it sounds confusing, I know.
So I named the link-up after him.
The next pitches were the third and fourth of Fraguel, we really enjoyed them. While waiting on the nice balcony of belay four of Fraguel for the Easy teams to clear the belay on top of us we rehydrated and Fino checked on his cell-phone. He had about a dozen messages wishing him a good b-day. Hence the urgency to climb today.
He smiled when reading them. You know who you are.
The smiled disappeared as we saw that the dark clouds that had been looming above Manresa all morning were slowly moving towards us.
The next stage of the link-up was to connect with Easy Rider, probably the worst pitch of them all, using a pitch from CGG. A bit too loose.
Once on Easy Rider Fino dispatched the last but one pitch as fast as I could belay him. So I climbed to him in kind, while dodging the stones that were falling from above.
The last pitch was for me, but seeing the clouds veering off towards the south we relaxed, and since it was his birthday and I sure wasn't gonna kiss him, I gave him the summit as a birthday present instead.
The exposure on the last pitch is breathtaking, especially on the very last moves.
I could hear in my mind the words of Master Ludo, as he teased us on some pitch in Terradets so many years ago: "Miedo al vacío!!"

The man himself, on top of the Ullal del Moro on his 36th birthday.
I still remember when a younger David, at less than half his present age, came into the climbing gym. Still has the face of a mischievous brat.

And a last present from the skies.

Desirée, Cavall Bernat, 4/26

2010-05-23T14:05:00.017+01:00

"What day is today?" Fino asked, out of the blue.
"Monday, I think" I answered, taken aback, as I was top stepping from the third bolt on the fourth pitch bolt ladder.
"Great, good day to go climbing"
"And a fine day too", I agreed as I clipped the elusive bolt."I wonder how they are doing over at the Elefantet".
Earlier that morning, as we were having the customary cup of coffee down in Monistrol, Jordi Tàpia and his friend Benítez showed up with the intention of climbing Colorantes Permitidos on the Elefantet, after their own caffeine shot, of course. I had climbed that route about ten years ago and gave them all the beta I could remember, my concern was that I could only remember the hardest sections of the climb and I didn't want to discourage them from it.
After some good wishes and some bad jokes we went on our separated ways, and we headed to Sta. Cecília, only to find another team from Mataró, Carla and Bladé, getting ready to go climbing. The initial smiles soon faded as we all learnt that the other team was also headed to the Cavall Bernat. Shit, the parking lot was empty but for us, and as far as we could see there was no one else climbing, were they planning on doing the same route? I really didn't want to run to get there first. Someone asked the bloody question. The relaxation was evident as we named our different objectives.
Now that we had become friends again we started the hike to the spire together, and since Fino and I had already climbed the Punsola-Reniu route several times, once together in the blistering Summer heat of 1996, we gave them the beta while eyeing our intended route, Desirée.
Having already parted ways with friends to go climbing twice that morning, we silently finished our approach. What is the point in saying anything else?
We were full of beans and wanted to free climb as much as possible, pretty much everything but the fourth pitch, but a slippery sloper on pitch one, and some treacherous loose rock disguised as the saviour crimp on the desperate section of the third thwarted our efforts. In spite of that we enjoyed ourselves quite a lot with the great free climbing available and the elegant aid on the fourth pitch, where the famous knob awaits. Bring a piece of cord for it!
We finished via the last pitch of the Anglada-Guillamon route, a harder ending for sure, but we still wanted some more fun.

We reunited with the justifiably proud couple on the summit, their first, and took the usual shots with the Moreneta, the best summit anywhere.

Incidentally, we later learnt that the team on Colorantes had also summited successfully. Good on them!

Guineu Lliure.

2010-03-31T14:12:00.016Z

Per començar l´entrada m´agradaria posar-li banda sonora, i que millor que el clàsic "Take Five" d´en Dave Brubeck Quartet per amanair-la amb la mateixa màgia que envolta el paisatge i la tranquilitat que es troba al poble abandonat de Rubies. Així que doneu-li al play abans de continuar...

Diumenge al vespre per fi sortim a fer la Guineu Lliure, linea oberta pel mestre Bernat Jover a Rubies, racó on el temps corre casi tan a poc a poc com el silenci. En arribar, la lluna amb la seva llum va ser la primera en ensenyar-nos la màgia de l´indret. Feia massa temps que teníem pendent aquesta cita i res no podia fallar: portàvem la guineu!!! Així que el matí es va aixecar amb totes les seves llums i colors per començar una jornada d´aquelles que et falta motxilla per guardar tot lo que et regalen els sentits.

En Jubany començant la via.

Tinc l´honor d´escalar amb la Guineu Lliure, aquest cop sense el patrocini d´Havana Club. L´altre cordada la formen en Kueka i en Jubany. La via comença per una bonica llastra que cal escalar-la al més pur estil funky, funky kingston es clar, on els camalots del dos i el tres fan feina de la bona. Continua per una agraïda placa on la qualitat del calcari fa disfrutar dels pasos fins la primera reunió.

La Guineu a la primera reunió.

El segón llarg transcorre principalment per placa, amb algun paset aillat, sempre en tendència diagonal a la dreta buscant el terreny més evident. Les xapes i els pitons de la casa ens porten a la segona reunió. En aquest punt ja tenim els dos llargs més exigents de la via.

La placa del segon llarg.

El tercer llarg comença amb un pas de 6a, i amb dos bolts i un pitó ens porta a una petita feixa que cal travessar cap a l´esquerra per anar a trobar la tercera reunió. Desde aquest punt, la perspectiva del quart llarg no promet massa, però al contrari, el llarg resulta molt disfruton i la roca és excelent. A la quarta reunió trobem el pot de neules artesanals amb la ressenya de la via i la llibreta de piades. La Guineu ha tancat un petit cercle...

Aquí tens la prova Bernat!

Més o menys ja sóm unes quinze o setze cordades les que he fet la via, i de ben segur que el temps s´encarregarà de que siguin moltes més les que disfrutin d´aquesta linea i d´aquest entorn privilegiat, perquè les coses fetes amb l´ànima no tenen data de caducitat, com aquesta via, com aquest tema de jazz que encara sona i sona...

Esperó del Místic.

2010-03-14T11:31:00.015Z

Dijous passat havíem quedat amb en Jordi Rey per anar a fer la Desiree del Cavall. Després del cafè a Monistrol i de veure la bonica imatge de Montserrat nevada, encara teníem esperances que s´anaven apagant a mida que pujàvem per la carretera. La canal del Cavall era un corredor de neu! Per sort en Jordi sempre porta un plan B a la butxaca: L´Esperó del Místic.

La ressenya.

Sort que el monestir no es pot permetre estar ni un dia sense acollir els seus fidels, així que els accesos a la muntanya estàven impecables.

La via es troba a la zona del camping, al camí que va del monestir a Sant Miquel, just després d´una reixa. La seva orientació permet fer-la a quasevol època de l´any: sol al matí i ombra a la tarda, i l´aproximació desde el monestir un dia sense neu no crec que duri més de vint minuts.

En Jordi a l´aproximació.

El camí estava bastant trepitjat i es feia prou bé però al trencar per pujar a peu de via la cosa va canviar: neu i més neu pols que cinc minuts d´aproximació van conevertir-se en una bona mitja hora de neu fins els genolls. Per sort els primers metres de la via són una rampa de III i al primer bolt s´està prou bé per preparar-se per l´escalada.

En Jordi al segon llarg.

La via en general te una roca d´excelent qualitat, d´aquelles que donen la confiança per levitar amb els peus. Destacaria el preciós segon llarg per la seva bellesa.

Jo arrivant a la tercera reunió.

Les assegurances estan on calen, i no tenir sempre visible la propera xapa et fa escalar triant en tot moment la seqüència més lògica. Les reunions són comodes i estan equipades per rapelar. Així que hi ha prous ingredients per fer-la recomenable, això si, sense neu! perquè rapelar amb bambes i mitjons molls...

Session

2010-02-01T09:44:00.001Z

Session

2010-01-16T20:00:00.003Z

Dies de feina i barbecue.

2009-12-10T10:05:00.009Z

Feia ja un any que en Makareno em parlava d´uns pins d´una finca que algun dia havíem de fer, i al final aquest pont hem fet la feina. L´equip? radical: l´Alfred de grossman estrenant fre per baixar tones made by Tambo, Makareno alias doneu-me cadenes de motoserra que me les menjo trossejant i el gran combo: els nanos d´en Maka pujant les rodes de carro que s´anaven tallant. La creatina me domina...

L´últim totem.

Vermouth de tres quarts d´hora a base de quintos i olives i dinars de barbecues per acabar estabornits de menjar. Vi i gasosa de la casa.

En Makareno sense fre.

Com que jo no feia baixar prou llenya de pi, en Makareno amb cuatre cadenes en bandolera i tractil a l´esquena anava talant coníferes piramidals de 30 metres.

Tossejant capçada.

Desllomada l´últim dia per acabar a l´hora de dinar. Gran final de festa major amb l´equip al complet. Quintos, vi, sidra, agulletes fins a les celles i l´última gran barbecue. Quin gran equip!

En Maka cremant els últims cartutxos.

Aresta Ribas.

2009-12-09T18:11:00.008Z

Ja feia anys que no feiem cordada en Toti i jo i dimecres passat vam quedar per anar al Pollegó de la Vinya Nova a fer l´Aresta Ribas.

La via.

Tot i que la via te trams amb roca no gaire bona, segueix una linea molt estètica i atractiva que convida a escalar-la.

Les vistes.

La via fa uns 330 metres i per anar per feina decidim empalmar tots els llargs que podem. Ho fem a sort i em toca començar. Al final amb dues cordes de 60 fem la via amb sis llargs, i només als llargs 5è 6è i 7è vam haver de sortir amb ensamble.

En Toti al mur del 6a.

Respecte les asegurançes, la via ha estat reequipada amb parabolts, se suposa que respectant els emplaçaments originals. Però alguna cosa em diu que hi ha més ferro del que hi havia quan es va obrir. Als llargs també hi trobarem algun pitó i ponts de roca. Algun alien o friend petit poden ser útils per acabar d´amanir algun pas. Tot i que a primera hora no li toca el sol, és una linea del tot recomenable per un assolejat dia d´hivern. Per baixar, només cal segir a les cabres.

Cavall Bernat. Pérez Vergés en solitari.

2009-11-27T15:13:00.015Z

Escapada aquest passat dimecres a Montserrat, a tornar a fer una via en solitari. La via, l´asolejada Pérez Vergés. Fa molts anys, potser ja catorze, que l´havia fet amb cordada d´excepció: Marc Balateu, Toti Mañé i jo. Gran dia del que hi ha un video que no te perdua.

Casualitats de la vida, aquell dia hi havia una cordada a la Puigmal, i dos solitaris més, l´Alex Zabaleta a la Gran il.lusió i Toño a la Punsola. Amb les ganes de començar m´empano i m´equivoco de via i faig el primer llarg de l´Enigma de Cid-Ta-Mar... Rapel i tornem a començar.

Característiques P de la via.

Empalmo el segon i tercer llarg per anar per feina i arribar a la R sota el característic desplom de la berruga. En aquest punt com que ja s´ha superat el coll, el vent bufa amb ganes i li dona més ambient al llarg. Arribant a la reunió que coincideix amb el rapel conec a l´Alex, que espera a la cordada de la puigmal per rapelar junts. Molt amable em diu que em deixa el rapel muntat i em convida a fer un te a Sant Antoni.

La Moreneta.

Últims metres fins al cim, acompanyat pel fort vent i pel somriure de l´ilusió d´haver fet per primera vegada el Cavall Bernat en solitari.

Vistes del Cavall desde Sant Antoni.

Com a curiositat cliqueu aquí per llegir l´article del Mundo Deportivo de l´any 1987 respecte el robatori de l´anterior imatge de la Moreneta que hi havia al cim del Cavall. Curiós d´on va sortir la matèria primera per fer-la.

Psicobloc a Tossa

2009-11-09T21:53:00.003Z

Tiken Jah Fakoly & Amparonia

2009-07-06T20:47:00.001+01:00

GAM del Bisbe

2009-06-05T17:50:00.013+01:00

Gran clàssica i cita obligada que no deixa indiferent. No em puc ni imaginar les sensacions que deurien sentir els aperturistes a l´any 59, sent els primers en ascendir per aquesta impressionant aresta. Chapeau!

L´Alfred al tercer llarg

Montserrat és una mica com el Mediterrani: quan estàs massa temps lluny de la seva màgia, en tornar t´adones de que estaràs enamorat tota la vida.

El preciós 6c+ de la quarta tirada

El penúltim llarg

Així que si fa temps que no la visiteu, aquesta és una bona opció per disfrutar d´una bona jornada amb vistes d´escàndol. La ressenya.

La Flama Sessions

2009-05-07T09:12:00.002Z

Zen

2009-04-06T17:26:00.003Z

És trist i massa comú trobar a peu de via, a peu de bloc o simplement passejant pels camins, el ritme i l´estil de vida que marca la cultura occidental. Una llàstima no saber acostar-se a la muntanya d´una manera més simple i enriquidora i poder tornar a casa amb les butxaques ben plenes de bones sensacions.

Concurs Fotos

2009-02-12T22:05:00.002Z

Més informació al Blog de Camp Base.

Can Bruguera

2008-12-15T20:12:00.006Z

Aprofito aquest post per posar unes fotos del dissabte a Can Bruguera, on vam anar amb uns amics vascos i una bona colla de fanàtics, i per posar el link a un nou blog que hem obert per donar a conèixer aquesta zona de bloc a qui no la conegui. De moment només te l´accès i un petit mapa de sectors però mica en mica hi anirem publicant tota la informació sobre tots els blocs.

http://canbru.blogspot.com/

Aritz a un projecte.

En Kueka al mateix projecte.

En Roger que torna a arquejar

Aritz y Egoi: un abrazo y a ver si volveis pronto por estas tierras!

La noia dels ulls blaus.

2008-12-08T16:18:00.013Z

Ja feia temps que tenia curiositat per provar l´escalada en solitari i acostar-me a la roca desde un altre angle de joc, i finalment divendres em vaig escapar al Pic del Martell a provar-ho. A través d´internet vaig comprar un soloist, però no he pogut esperar a que arribi per provar-ho així que vaig anar a casa d´en Toti a buscar el seu. Vaig triar una via de dificultat assequible i equipada: La noia dels ulls blaus. A més, mai havia escalat en aquesta paret i tenia curiositat de fer una via llarga de calcari tan aprop de casa. L´aproximació és si més no curiosa, caminant entre margallons i el calcari blanc típic de la zona. Imagino que si et coneixes la zona no deus fer tanta volta com la que vaig fer.

L´últim llarg.

Per començar a escalar cal muntar una bona reunió a peu de via. Vaig tenir sort de trobar un bon pont de roca que sumat a la primera xapa de la via va anar de primera. Segons la ressenya la via comença a dalt d´una cornisa i per arribar-hi vaig fer el primer llarg de El primer viatge de Gulliver, que amb un bonic V+ de canto excelent ens porta a la primera reunió. El soloist en aquest punt ja començava a deixar lliscar la corda sola pel seu propi pes, així que vaig lligar la corda a la reunió i vaig continuar escalant el llarg de 6b curtet, amb entrada bloquera i un xic llepat. Després d´aquest llarg ve el que per mi és el millor de tots: un preciós 6b+ de 35m de roca boníssima. Per acabar, la via va a buscar un diedret que ens porta als últims metres de la via per terreny fàcil.

En tot moment el soloist, juntament amb els nussos de seguretat que abans de començar a escalar s´han de fer a la corda, em va donar bones sensacions i el sistema en conjunt és prou pràctic per escalar en lliure. Ara que per anar còmode amb el sistema, els nusos, els bucles, l´aparell i tot lo que comporta escalar en solitari es necessita rodatge i pràctica, així que em sembla que hi tornarem aviat per agafar aquesta experiència que em permeti disfrutar de moments únics.

Reequipaments: els interessos ocults...

2008-12-03T11:19:00.003Z

Berga: Roc de l´Alou

2008-12-01T17:28:00.008Z

Per començar la setmana motivant i encenen les ganes d´escalar, us deixo amb unes boniques fotos de fa dues setmanes fetes al sector del Roc de l´Alou de Berga, on vam anar amb la Ingrid, en Toti, en Ruben i en Toni Ses illes. Destacar que en Toti va estar a punt d´encadenar Apnea, un 8b amb nom molt acertat. Moviments explosius per posar les politges a gust.... La Ingrid també va fer feina, encadenant Don Pirote al segon intent ( segona fotografia ), un bonic 7a+ de placa.

Tot i que el peu de via és bastant ombrívol es pot escalar a l´hivern. Sector molt recomanat on trobarem casi una trentena de vies de tot tipus d´escalada i dificultats, desde el IV fins a 8b.

Linea Mestre

2008-11-27T19:10:00.009Z

El bosc sempre te noves linies mestres per descobrir que esperen que algú s´enamori d´elles. La màgia és que pots passar per davant d´ella durant anys i no adonar-te de la bellesa de moviments que poden amagar en les seves formes. Paciència, força i sabiduria de guineu per descobrir pas a pas cada moviment. Aqui teniu el resultat: moviment i rotpunkt! a una de les últimes joies: esclata escates. Us deixo amb les fotos de dos encadenes d´aquesta mateixa tarda: el d´en Kueka i el de l´Enric.

Aprofiteu aquests dies per encadenar deures que el termòmetre marca temperatura rotpunkt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per molts anys Melendi!

2008-11-26T12:09:00.006Z

Si us trobeu aquest personatge fustigant algun romo o regleta perdut enmig del bosc i amb cara de boig, feliciteu-lo que avui fot anys!

Imagino Kueka que ets conscient de que d´aquesta no et pots escapar així com així...

Així que ves practicant postures a la barra del mostrador de la botiga i treu la pols als colzes, no sigui que t´agafi en fred la del bar...

PER MOLTS ANYS ! ! ! ! !

Plafo Piri

2008-11-26T10:22:00.002Z

Ambient garantit en aquest fanàtic plafó. Us el perdreu?

Revoluciones Celestes

2008-11-23T23:18:00.007Z

Per revolució la que va patir en Bernat quan al vespre el truco i li dic que vaig amb en Ruben a la sud de Montserrat... Encès com un llumí la tentació va poder amb ell. No teníem clar quina via fer i al final ens vam decidir per la Revoluciones Celestes. Que el nom d´una via et soni desde fa tants anys és senyal d´alguna cosa, i en aquest cas està ben clar: vertiqualitat inmillorable. La via transcorre per uns murs de boníssima calitat on disfrutar del moviment i del mar de sensacions que regala l´escalada montserratina.

Començo a escalar el primer llarg, un 6c amb un pas de bloc a l´inici que m´agafa fred i continua per un mur vertical molt disfruton on espits i burils ens porten a la primera reunió. El segon llarg s´el dona en Bernat, un preciós 6b on l´alegria de les assegurances allunyades fa que escalis amb tots els sentits per trobar el recorregut més lògic.

En Bernat i en Ruben a la R2

En Ruben que ja tornava a tenir el turmell inflamat em deixa obrir l´últim llarg, que continua amb la tònica de la via: roca excelent i assegurances allunyades en lo fàcil. Un preciós 6a que 45 metres molt agraït d´escalar que posa la guinda a un magnífic recorregut.

En Ruben als últims metres amb la Vinya Nova al fons

Després del ràpels i per acabar el dia escalem el primer llarg d´una via que hi ha al costat: una linea vertical ben asegurada amb parabolts amb molt bona roca i gran surtit de forats per disfrutar.

Si us han vingut ganes de fer la Revoluciones: alguna placa recuperable pot anar bé pel primer llarg. La via està reequipada a partir del segon llarg amb parabolos. Alguna bagueto pot ser útil. Rapelable per la via del costat en dos ràpels si aneu amb dos nous o en tres ràpels si aneu amb corda simple. Del tot recomenable.

Quin plaer i quin honor compartir jornada amb en Bernat i en Ruben!

Reggae Session

2008-11-01T19:27:00.004Z

El proper dissabte dia 8 punxo a La Comuna de L´Art a les 19:00h. Una miqueta de reggae per amanir la tardor sempre va bé.

Soul Rebel

2008-10-23T15:48:00.005Z

Bob Marley assajant als estudis Tuff Gong... Sense paraules, només pell de gallina.

Targasonne tremola

2008-10-23T14:25:00.006Z

Doncs si, encara tremola aquest preciós racó del pirineu quan recorda l´arribada de l´autobús que va arribar carregat de ganes de disfrutar d´una gran jornada d´escalada amb familia. Va ser genial veure tantes cares conegudes i conèixer de noves en un dia on el bon rollo i les ganes de festa van ser els protagonistes.

En Toti, incombustible arquejador en acció.

El conductor de l´autobús va acabar la jornada com la va començar: sense entendre res de res. Cincuanta persones embogides pel Dosage V sortint de l´autobús en mig d´una carretera amb matalassos a l´esquena... Algú va canviar el matalàs per un neverot amb xibeques que es van cotitzar cares al final de la jornada.

L´Esther arquejant regleta sense pietat

Vam tenir sort de que els homes del temps últimament no encerten ni una i al final el dia va acabar sense una gota de pluja. El conductor a la tornada va veure que tothom portava els dits com pernil dolç i que l´euforia del matí encara no s´havia apagat, al contrari, el sorteig de regals va tornar a encendre-la i clar, com que hi havia regals per tothom, els crits i la festa va durar una bona estona fins que per entretenir i calmar el personal ens van posar Pilgrimage. T

Felicitar a Camp Base per aquesta gran iniciativa que espero es repeteixi aviat, això si, la propera vegada amb en Pitus Makareno d´ambaixador del Kaos, que se´l va trobar molt a faltar!

Moments d´estiu.

2008-09-25T15:54:00.016Z

Tot i que als estius treballo, sempre hi ha temps per disfrutar de grans moments. Amb aquest post vull penjar unes imatges que els resumeixin amb poques paraules. Per començar unes fotos d´uns dies de surf a França, amb en Roger, la Cris i la Bruna!

Preciosa posta de sol a Lafitenia

Aquesta foto de la posta està feta a deu metres d´on teníem el campament! Tot i el mal temps que vam tenir, vam disfrutar d´un dia increible d´ones a Cenitz...

Le Cenitz bombejant

També una miqueta de turisme per Biarritz i la típica escapada de pinxos a Sant Sebastià amb l´incomparable Magret de Pato a La Cuchara de San Telmo. Si aneu no us el podeu deixar perdre, de vereitat.

Un dia a Biarritz

Però sens dubte, l´esdeveniment de l´estiu ha sigut el casament d´en Ferran i la Isa. Celebració de celebracions on el millor vi i la màgia de les grans ocasions van amanir un dia inolvidable.

La familia al complet!

En Ferriol i la Marina ens van deleitar amb un bon espectacle de trapeci al preciós escenari de La Foia. Alguns vàrem decidir fer el comiat de solter sense el nuvi la nit abans amb el títol: Ron Matusalem, demà ja en parlarem... i qui es porti malament, a confesar-se amb el germà Guineu Lliure...

La Marina i en Ferriol en acció

A l´endemà vam aprofitar per anar a Margalef a escalar una miqueta, fer un banyet al riu i agafar unes mores que van donar color a un pastís de formatge.

La Isa a Margalef

Llegendes de licors, ratafia única i divina, i donar joc al paladar amb un bon vi al vespre...

El Senyor Cume escalant

Per acabar una bonica foto d´en Roger fent psicobloc a Tossa, ningú ho diria per com apreta el petit però aquest dia estava enmarcat com a "cap de setmana boig sense frens agafa´t que fa baixada i això no te límit..."

i un altre foto on surto fent wake amb uns amics de la feina. Tot i el festival de meduses que ens ha acompanyat, ha sigut un bon estiu d´aigua.

I Jornades del Kaos Camp Base

2008-09-05T12:21:00.004Z

Els de Camp Base munten aquesta primera festa que promet ser una bona trobada de fanàtics del boulder a un lloc idílic. Fent números, farà gràcia veure 550 dits de pernil dolç...

Cliqueu a la imatge per fer-la gran. Més informació a les botigues de Mataró i Granollers.

N o s t a l g i a

2008-08-24T08:20:00.008+01:00

Exactament no recordo quan va començar la meva passió per la muntanya i l´escalada. Imagino que com a molts és una cosa que sempre hem portat a dins i que al llarg de la nostra vida va florint i regalant tanta satisfacció que arriba un punt on es converteix en una manera de viure i de veure les coses.

Solo a la placa de Cèllecs amb les malles de la mare!

Però mirant enrere ja deuen fer 18 anys densà que em vaig posar un arnès i uns peus de gat per primera vegada. Ja ho sé, estic fet un avi! Just deixàvem enrere els anys 80 i jo anava a segon de BUP quan un amic de l´institut em va dir " el meu pare és escalador... " En aquella època no en corrien gaires i tot i que al meu amic no li agradava gaire això d´enfilar-se per les parets, no podia deixar passar l´oportunitat de la meva vida i el vaig convèncer de que em convidés a anar un dia. El seu pare encantat de la vida em va convidar i no oblidaré mai aquell dia.

Amb en Toti i en Marc a Montserrat ( fotón d´en Marc Balateu )

Jo estava fart de muntar pèndols, ràpels i tirolines varies en arbres amb un pinganillo de 10 metres, una cinta plana d´aquelles taronjes de la Faders i 3 mosquetons de ferro. Després de totes les aventures per fi coneixeria els secrets d´assegurar i escalar en roca. Aquella nit de ben segur que no vaig dormir.

Vam anar al sector de moda " el vermell del xincarró " i després de l´emoció de posar-me aquell arnés amb tirants de pit inclosos, en Benet em dona un vuit, s´encorda i casi sense explicar-me res comença a enfilar-se paret amunt. Sens dubte jo flipava i em meravellava del moment que estava vivint. Tenia els ulls com taronjes veient-lo pujar i dançant per la paret. Em va tocar a mi i us aseguro que no hi ha manera d´explicar tot lo que vaig sentir. Quin regal sentir-se viu.

A partir d´aquell dia vaig tenir molt clar que l´escalada seria un dels pilars de la meva vida. En aquella època tot anava molt més lent i no hi havia les facilitats que hi ha avui dia i tot va seguir el seu curs, mica en mica però implacable. Va ser l´època en que amb la bicicleta feiem kilòmetres en busca de blocs on fondre la sola dels Kamet Matador i on saltar-se un dia d´institut per anar a escalar a Cèllecs en bicicleta amb en Marc Balateu ( que tenia corda! ) era l´aventura de la teva vida. Cèllecs, la Cadira del Bisbe, Can Boquet, Banyadores, el Bosc del Gitano, eren el meu món i la Ninota era el mite!

Boulder a la Cadira del Bisbe als 90 amb els meus primers ninja!

Un altre dia gran va ser la primera via llarga: la Cerdà-Pokorski de la Prenyada. Aquí per primera vegada vaig conèixer els pitons, els burils, els ponts de roca, les reunions... Tinc ben grabat el moment quan em van donar uns tascons i uns friends i em van dir "vinga nano, que tu això ho alliberes!"

Va arribar la majoria d´edat, el carnet de conduïr i les tàpies de Montserrat. Tot acabava de començar i tot era infinit. Era l´època en que trobar un buril on posar una xapa recuperable era com trobar un trèsor que pensaves que aguantaria milers de kilos. Era l´època en que jo només tenia un empotrador i en Marc dos més, d´aquells Faders blaus amb una funda vermella al cable que no servia de res perquè sempre et clavaves el filferro. Era l´època de robar les malles de la teva mare i de les cordes d´onze milímetres. L´època de pujar a Sant Benet cada cap de setmana. L´època en que la dificultat encara no coneixia la continuitat i simplement tenia forma de regleta. L´època en que un poster de l´Anna Ibàñez escalant a Roda de Ter decorava la porta del meu armari... L´època on abans de fer esportiva ja havies après a escalar fent vies llargues. Qui no feia el seu primer pegue a la via més dura i sense escalfar pensant que era el millor moment de força del dia?

Crash-pad?

Va arribar la revolució: el gri-gri, les taules multipreses, els entrenaments, les compensacions, el setè grau d´oferta per tothom, les preses no tendinítiques, els químics, els campus, la continuitat, les vies de 30 metres i més, els plafons, les cordes com les compresses super-absorventes a les caigudes, la velocitat de tot... Però em sembla que ho deixo per un altre dia, que prou rollo he escrit avui.

Disfrutant de bons moments amb en Marc

Suposo que aquesta nostalgia m´ha vingut perquè porto una època entre una cosa i l´altre diguem que de "bypass", sobretot per culpa de la lessió que arrosego a l´hombro dret. Només dir als quatre que m´enyoren que no es preocupin, que demà tornaré a tenir les mans blanques i els callos al dia.

El vol de l´home ocell.

2008-07-06T16:19:00.012+01:00

Després d´anar a fer bloc al Montseny em van venir al cap molts bons records d´una via que havia escalat feia uns anys: el vol de l´home ocell. Bons records que m´han fet venir ganes de tornar-hi. Imagino que en gran part ha sigut gràcies a l´encant d´escalar al massís del Montseny. Però la guinda ha sigut anar amb en Roger, i és que ja feia anys que tenia ganes de tenir-lo de company de cordada!

En Roger a una de les reunions

Una cosa està molt clara i és que en Roger i les vies llargues no són gaire amics però crec que alguna cosa ha canviat després d´aquest dia.

Escalant als llargs centrals

La via te uns 215 m i fins a 6b (V+/A0) i tot i no tenir molta continuitat, segueix un lògic recorregut sempre buscant els millors passatges que hi han en aquesta paret. Els passos clau están equipats amb pitons i fins i tot trobarem algún spit a la via.

L´inici dels llargs centrals

La morfologia de la roca fa que l´autoprotecció sigui la tònica de la via i amb friends i tascons pots disfrutar amanint al gust els llargs. Crec que hi han prous ingredients que fan aquest recorregut molt recomanable.

En Roger arribant a reunió

Un cop a dalt de la via vam remuntar per la cresta que porta al cim de les Agudes per després baixar a través del bosc fins a tornar al cotxe.

Animeu-vos que ho tenim aquí al costat i val la pena passar un dia tan aprop i tan lluny de tot. Només cal portar les ganes de disfrutar que la màgia i els colors ja hi són allà.

Open de Bloc

2008-07-01T17:54:00.003+01:00

Aquest dissabte els fanàtiks de Terrassa munten un open de bloc obert a tothom que s´apunti a la festa. Premis, sorteig de material, compe de llançaments... Per més informació truqueu al Centre Muntanyenc Sant Llorenç 93.783.21.63

Bloc Portrait

2008-06-20T14:52:00.009+01:00

A on millor que a casa per retrobar-me amb el moviment? Tot i la calor i els mosquits, és increible poder disfrutar d´un lloc tan tranquil i tan ple d´encant al costat de casa. Aquí us deixo un video de dues tardes fanàtiques d´aquesta setmana on he volgut retratar aquests racons. Ja ho sé, sóc un flipat, però m´ha vingut de gust.

Desde aqui felicitar a la Cris i en Roger que aviat seran pares. Segur que com ells, serà un enamorat ( o enamorada! ) de la vida que es deixarà emportar per la màgia que l´envolta. De moment a les ecos ja surt arquejant... Sou conscients que el padrino l´ensenyarà a jugar amb els romos? Un petonàs familia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El padrino.

IL RETORNI DI FINO...

2008-06-09T12:21:00.007+01:00

Fino a un 7a del sector del llac...

Després d una temporadeta de surf, nous projectes i una vida tranquila fino, més conegut com sardineta torna a la vertical!!!!!!!! Diumenge sota cap pronòstic positiu pujem al montseny acompanyats de la Berta...temperatura mestre , blocs secs , i un airet amb gust a fino que ja feia masa que no sentia... ruta complerta per tot el sector del llac sense deixar cap bloc viu... això ja te tota la pinta d´aquest estiu, la familia piratas del grado torna a primera linea de foc!!

PD: L´home és l´únic animal que cau tres vegades al mateix forat i les que facin falta pel rockpunk!!!!!!

MADE IN USA....

2008-03-27T11:52:00.005Z

26 dies a un pais on les hamburgueses destrosen vides i els blocs et donen la felicitat.....
joshua tree , red rocks , bishop , yosmite son aquets llocs on em trobat la felicitat que
buscavem,en un pais que culturalment tot es gros......
BHISHOP

HAPPY BOULDERS

God Save The Bloc

2008-01-08T16:52:00.000Z

Us deixo el video d´en Kueka encadenant la versió bloc de la Punki de Postal, via situada a les Roques del Caçador a Premià de Dalt. Dedicat a tots aquells que no s´estimen la seva vida... Feliç 2008.

P.D: Aquesta va pel Papuchi con amor, que en breu serem un més. Aupa semental!

Fotos

2007-12-15T19:25:00.000Z

El Mestre Gute al Sector Delicies

En Kueka a un calvari d´espigolo

En Roger a la Muralla Xina

La Maria talonant sense pietat

La Cristina apretant nyapetes

Quan tornem?

Where is my mind...

Feeling

2007-11-14T16:36:00.000Z

Ja el tenim aquí, el fred arriba. Acompanyades d´una dosi de motivació les sensacions del bloc es multipliquen. Tot just el joc comença i això no hi ha qui ho aturi. Torna el feeling, els projectes i la recompensa dels encadenes que et faran oblidar la tendinitis més crònica que portis a sobre.

Blocant a Val Masino

Però no oblidis d´escoltar el teu cos quan sentis algun dolor sospitós mentres la motivació et xiuxiueja a l´orella " bloca cabrón!, que això no és res... " Així que cuideu-vos per tenir una bona temporada i disfruteu d´aquest feeling que torna amb la baixada del termòmetre.

Bons encadenes!

La familia a Annot

2007-10-11T15:44:00.000Z

Ja feia temps que deiem d´anar cap a Annot amb la família uns dies. Vam sortir un dijous a la tarda després d´omplir la furgo de crash pads, malalts i birres.

Al final l´alineació de sortida vam ser en Pujol, en Kueka, en Jaume, l´Alfred i jo. Motivació i boníssima temperatura van ser la tònica d´aquest dies.

El primer dia vam estar als sectors Scary Movie i al Place des Cardeurs. A l´Scary hi va haver una crisis romada anomenada Panzer División... Sortien espurnes per tot arreu. Allà s´hi va quedar fins que encès per la nit i la Mari Claire de l´Alfred, en Pujol va voler tornar-la a atacar. Quina millor motivació que quatre borratxos amb ampolla de vi en má i guitarra a peu de bloc cridant bloca cabrón!

A l´endemà vam disfrutar moltíssim al preciós sector Paf le Chien, racó màgic on vam veure l´estil kamikaze de l´Alfred ( li deus una costellada a en Jaume!) y la segona encesa nocturna (Psylo Addict). Vam estar provant blocs per tot el sector sorpresos de no trobar ningú més.

Vam trobar un pagès que en mig d´aquelles muntanyes tenía boscos on et deixava acampar per dos leuros i mig al día. També tenía una petita casa amb un parell de dutxes i un safareig. Un luxe brutal dutxar-se al matí i sortir amb aquell solete i aquella pau que trobes a aquests llocs tan autèntics. A les nits tot i portar furgo i tendes dormíem a terra. No se si per l´olor del vi, mentres dormíem venien guineus a olora-te la cara... però teníem en Jaume armat amb el pal del respall i el frontal!

Les nits tenien dues cares, els que s´anàven al sobre i "el lado oscuro": l´Alfred i jo fotent-li a la birra, la guitarra i a la radio fent amics amb els lolos dels veins. L´última nit el lado oscuro es va apoderar de tots fins que es va acabar tot l´alcohol...

L´última dia vam anar al sector Place Vendôme, territorio tsunami, a acabar de trinxar-nos. A destacar el 6c a vista d´en Jaume i l´estil de boulder fantasía d´en kueka amb la tècnica de la patada xina. Díes ben guapos que s´han de repetir. A veure si les lessions em deixen tornar a apretar i ens fotem un hivern ple d´encadenes acompanyats d´aquest amics que et fan sentir més motivació de la que portes a dins amb un sol propòsit: disfrutar i compartir.

80´s fever

2007-10-05T10:24:00.000Z

Segurament quan jo encara no havia nascut , aquestes vies ja estaven encadenades ....son vies curtes i de picats, però no per això perden el seu encant, si no tot el contrari. Eran els anys 80 i l´escalada lliure estava al seu moment mes pur, com tots aquells escaladors del maresme que ens van obrir la porta... cèllecs, roques de l´ignasi, can boquet etc.... escaladors que amb les seves vies molts hem après a escalar, com jo mateix...I per això hem anat amb en zorrillo the king a fer una visita a les roques de l´ignasi ! de curtes i de mes llargues de picats i sense picar de spits i de paravoltios i tot reaquipat pel Mowhak...un lloc tranquil on retrobar-te amb tu mateix i l´escalada de casa.

Versió bloc de Spit Hortera 7b...

Article escrit per: Kueka, el hijo pródigo.

LA IRA DE LOS DIOSES...

2007-10-02T17:57:00.000Z

Segurament per una crisis de ansietat post bloquera tenia ganes de fer corda.... si ja ho se, no m´ho crec ni jo mateix.

Total que truco en Fino i li comento la jugada, la seva resposta es clara i precisa com una regleta: "passo de la corda i nem a tossa a fer psicobloc". M´agrada la idea , els ulls s´em negen de llagrimes de felicitat... unes vietes curtes pero maques , en Fino a disfrutat com una sardineta en una peixera encadenant com un pollastre sense cap , motivant fins i tot a les medusses, que estavan totes aplaudint a ritme de rumba, esperant poder fer el primer apat del dia.

Cap a les 5 marxem a Tossa a fer birrukis i una tapeta de braves, motivats com nens només de pensar que el dia 11 la familia piratasdelgrado marxem cap Annot a blocar!!!!!!!!!!!!!

PD: SOLO DIOS AMA A LOS INCONPRENDIDOS....

Article escrit per: Kueka, el hijo pródigo.

El Retorn

2007-09-23T16:25:00.000Z

Si amics si, aquesta setmana tenim notición, sembla ser que el creador del lema " la noche me confunde ..." torna a enfundar-se els peus de gat per tornar a tancar regletas. Esperem que aquesta feliç tornada vingui carregada de motivació i encadenes. Per qui encara no s´ho cregui aquí teniu la foto de la tornada, que de ben segur sortirá a la portada de tota la premsa gratuita del maresme.

Ja el primer dia ha encadenat dos versions d´aquest magnífic bloc i ja te algun projecte que no el deixarà dormir fins que l´encadeni. Espero petit que continuis el teu camí de sharmita i que ens tornis a iluminar amb la teva presència.

Penjo aquesta foto que em vas fer perquè recordis els deures que tenim pendents i perquè no t´oblidis de somiar, perquè es el primer pas abans d´encadenar.

Torna la temporada

2007-09-20T19:36:00.000Z

Tímidament el termòmetre va baixant els graus, els boscos tornen a agafar aquell caliu de tardor amb estores de fulles de colors que ens porten aquells olors que indiquen el canvi d´estació.

Alguns hem fet un descans estiuenc, alguns l´hem fet també per recuperar lessions de l´últim viatge. Altres empessos pel fanatisme no han pogut descansar i han continuat a la recerca de sensacions. Acaba de començar la temporada i no hi ha res millor que tenir els teus amics per

compartir aquells moments que ens fan volar. A tots amb els qui he escalat: gràcies, a tots amb els qui escalaré: benvinguts, a tots els que els mou la mateixa afició: felicitats.

Només em queda posar una foto fanàtica per acabar de motivar i dessitjar a tots els que llegiu aquestes paraules punch i passió per recollir els fruits de la nostra afició.

A tots, bona temporada plena d´encadenes, i recordeu: no dubteu en el moviment perquè amagat al darrera sempre trobaràs la màgia.

Pedraforca. Gran diedre. Quin bloc més llarg...

2007-09-02T15:04:00.000Z

Que no anàvem de festa? Que després no anàvem a blocar? Les cordes i aquests ferros raros perquè són? Autoenganyats vam anar cap al Pedra l´Alfred i jo a fer el Gran Diedre.

Aqui teniu indicada més o menys la linea de la via i d´on estan fetes les fotos següents...

Foto 1

Ens va fer un dia esplèndid amb bona temperatura, sense vent i amb molt bona visivilitat.

Foto 2

Els dos feia molt que no escalàvem i encara més que no posàvem "caxarros" però vam anar fent per aquell caos de passatges i roca.

Foto 3

Quan vam sortir del diedre vam continuar per la ruta original de la Pany, per la cornisa diagonal sense fer el rapel i sortint per l´aerea arista que ens portaria a la odisea de la canal de sortida.

Foto 4

Només quedava arribar al cim abans que es fes de nit per poder baixar amb seguretat fins la tartera, i ens en vam sortir. Un dia genial ple de calma on vam disfrutar d´aquesta pedra que tenim tan aprop de casa.

Al cim!

Durkuek, realització d´un somni.

2007-04-11T20:18:00.000Z

Tarda de retrobada amb els deures, tornem a casa. Gospires de coure amb un alè d´il.lusió. La tarda cau, casi tan a poc a poc com jo, quan volo cap al terra mirant amunt, enyorant sentir aquell canto que mai ha sigut meu. El terra em torna al món real, com un jerro d´aigua freda, després d´haver buscat engrunes de màgia per les butxaques, sospiro. Torno a somiar despert, sé que falten unes pincellades d´il.lusió i simplement deixar-se portar, tancar els ulls per un moment, sumar sensacions i poder sentir-les totes alhora... No hi han paraules, ni fotos ni videos que puguin explicar l´experiència de sentir aquell instant en que tot gira en una harmonia perfecte que se t´emporta allà on no somiaves arribar mai. Aquesta va per tu, Kueka, perquè avui he aprés a sumar de nou i només necessitava aquella pincellada d´il.lusió que tu portaves a la butxaca.

Ruta bloquera per Europa 4ª part

2007-04-06T13:22:00.000Z

El final del viatge havia d´acabar a la meca del bloc: Fontainebleau. Lloc de peregrinatge obligat, Fontainebleu és sinònim d´escalada en bloc pura i sàbia on la natura ha jugat a crear un caos

de racons, formes i sensacions que a ningú deixarà indiferent. Tot i arribar ben cansats de tot el viatge vam tivar a fondo ja el primer dia. El xip havia canviat, arribàvem del granet de Crescciano i ara jugàvem a l´arenisca de romos i sensacions més pura que hi ha al planeta.

Vam estar uns quants dies de sector en sector encadenant setens i plorant a cinquens fins que el cos ja va dir prou.

Dynos, equilibri, projectes, deures, romos, traves, mantels, ilusions, magnes i caigudes per acabar d´amanir un viatge

que aviat haurem de repetir. Només quedava trobar les indicacions que ens portessin capa a casa...

Ruta bloquera per Europa 3ª part

2007-04-05T20:24:00.000Z

El parking de Cresciano ja era una altre cosa, aquí ja hi havien més furgos amb fanàtics de tot arreu i ens vam apuntar a la festa. Arribàvem amb els dits tocats del granet italià, però aqui la roca és un altre món. El granet és tan fí que sembla arenisca. Crec que és la millor roca on he escalat mai. Territori Fred Nicole...

Provant "Hannibal Lecter" 7b+

Només cal pujar del parking 5 minuts a peu i arribar a un corriol que et porta per tots els sectors, desde el famós "Dream Time" fins el llunyà "Osogna", tots d´una calitat inmillorable en un entorn brutal. Desploms, plaques, dynos, traves... No saps que provar ni per on començar.

En Kueka a una preciosa placa de 7a

En aquesta zona els dos vam fer saltar un 7c amb pocs intents. Aquella nit va haver-hi cava. També vam disfrutar molt amb els dinàmics de 7a i 7a+: "Vol au Vent", "Mortacci tua", "Movimento poco lento"...

El 6a més guapo que he fet mai

Continuant amb la sort que portàvem a sobre, ens va fer un temps inmillorable, fins i tot algún dia massa calor i tot. Aqui els descansos eren per esgotament i no per desgast de pell. Vam arribar a tocar fondo! Però sabíem que el subidón tornaria.

En kueka provant "La Grotte des Soupirs" 7c+

Després d´una setmana vam continuar el viatge direcció Fontainebleau, per acabar la ruta a la meca mundial del bloc.

Ruta bloquera per Europa 2ona Part

2007-04-04T17:57:00.000Z

A l´endemà, mig costipats, vam continuar el viatge cap als Alps. Quan vam arribar ens vam trobar un altre vall d´alta muntanya però aquesta vegada sense neu. Prats de gespa amb blocs de granets s´estenien a banda i banda dels dos llocs on volíem escalar: Val di Mello i Val Masino.Contra pronòstic, vam tenir un temps genial, solete del bo, ara que quan s´amagava el canvi era brutal! Sort de la cale i del vinet... El granet de la zona té un grà molt radical pels dits i aviat vaig començar a llepar.

Les meves mans...

Però lo bó era que amb aquesta pedra jugàvem a casa i vam disfrutar a tope!

En kueka al "Lepidotero"

En Kueka tot i la calor, va fer saltar el "Lepidotero", un 8a amb una entrada d´equilibri mestre per aturar la porta del desplom i una sortida de mantel amb romos de mentida.

Jo blocant al preciós sector "Masso Tarzan"

Jo vaig fer saltar el meu primer 7b del viatge. Després d´aquelles tardes magiques de llum i tranquilitat, d´aquells vinets quan apretava el fred i d´aquelles pizzes quan apretava la gana, vam agafar la furgo i vam anar cap a Cresciano...

Ruta bloquera per Europa 1a Part

2007-04-03T16:10:00.000Z

Fa poc que hem tornat d´un viatge que ens mereixiem després de la temporada d´hivern. Va ser cobrar el finiquito, arreglar el paro, una bona fideuà a Can Margarit i marxar amb la haima plena de magnesi i il.lusions... Primera parada Annot, zona de bloc situada a 40 minuts del Verdon. Allà ens esperava un bosc preciós ple de boulders d´arenisca amb formes que no ens van deixar indiferents. La quantitat de blocs i sectors es impressionant.

Jo blocant a "Toit du cul du Loup" B8 (7a) Annot.

Ens hi vam estar tota una setmana escalant pels principals sectors i encadenant la llista de blocs recomenats que havíem tret d´internet.

En Kueka a una bonica proa de B8 al sector "Paf le Chien".

En tota la setmana no ens vam trobar ningú escalant. Només l´últim dia vam conèixer un noi que vivia a prop però que no es coneixia gaire la zona. Increible poder escalar en un lloc tan guapo on la tranquilitat feia més gran la presència d´aquell bosc màgic que amaga milers de tresors en forma de pedra.

Després d´Annot vam anar cap als Alps Italians, i per no fer tan llarg el camí, vam decidir dormir a Ailefroide. Situat en una bonica vall d´alta muntanya, Ailefroide és un lloc ideal per anar a blocar a la primavera-estiu. Ens vam trobar un paquet de neu impressionant i la carretera tallada, però vam agafar els gats i vam pujar a peu a veure si quedava algún bloc sense neu. El fanatisme d´en Kueka m´arrosegava amunt. Només deia "...quina adherència!...". Després d´uns kilòmetres a peu i de l´últim tros amb neu fins els genolls... vam arribar a un bloc preciós...

En Kueka a Ailefroide

Motivation

2007-03-03T12:21:00.000Z

Petit Alfred, has d´aprofitar aquesta motivació que portes per axinar romos i reglets, punch power sense perdó!. Deixa´t portar pel feeling, pel moviment, per les sensacions... Deixa fluir el cos al ritme de la màgia i l´encadene estarà servit amb aromes que et portaran a una altre visió del joc. Ens veiem d´aquí un mes i vull encadenes fanàtics! Believe and punch...

Dissabte 25, Llierca again.

2007-02-24T16:47:00.000Z

Doncs si, aquest dissabte hem tornat a anar-hi, en Verdissa en Kueka en Roger i jo. En Roger i jo teniem deures, en Kueka ganes de prendre l´aire i en Verdi ganes de provar algún pepinet. En Verdi s´emporta els dos 6c´s a vista cap a casa. Després munta un 7b+ i li fa un parell de bons pegues. Li va de poc que no l´encadena.

En Roger s´emporta els deures al primer pegue, aquell preciós 6c fisurat. Per acabar de fer el dia també fa uns tops. Al 7b+ de l´entrada s´hi posa i va treient aquells pasos de canto imaginari... Al final s´emporta també un 6a+ a vista. Jo m´emporto un 7a+ a vista i el 7b+ de l´entrada al segon pegue.

Marxem cap a casa flipant amb la imatge d´una nova espècia al món de la muntanya: " l´escalador de neopré ". Si us el trobeu, no li deixeu provar cap via que tingueu muntada, els efectes secundaris poden ser molt greus...

Fotos: a dalt el belayer professional en plena acció. A sota, en Verdi provant un 7b+. Abaix en B/N, jo provant l´altre 7b+...

Sales de Llierca

2007-02-23T20:39:00.000Z

Aquest dijous hem anat a escalar a Sales de Llierca, en Toti King, en Roger i jo. No havien visitat encara aquesta petita escola i ja tenien deures... En Toti un preciós 7b+ (foto b/n) que se l´emporta al segon pegue! En Rogeret un estètic 6c (foto esquerre) que l´encadena al primer intent i mig... al primer pegue es baixa al pas abans de l´última xapa. Però després de fumar farigola i snifar romaní torna i l´encadena! Jo m´emporto al primer pegue un 7a/+ que havia muntat l´ultim dia. Més tard en Toti es fixa en un 7b+/7c que te un recorregut impressionant i li va de poc que no el liquida. Jo em poso en un 7b+ que feia mala pinta... nyapetes de mi corazón... Li va anar de poc al segón pegue!. En Roger es posa en un altre joia del sector: un 6c amb una fissura cinc estrelles per arribar a la reunió. Li va de poc que no se l´emporta a vista!

Així acaba el dia, tots ens deixem deures que ens faran tornar a aquest raconet de la Garrotxa, potser aquest mateix dissabte. Després de liarla 20 minuts a una gasolinera i de traumatitzar el personatge que hi treballava, tornem cap a casa amb palomitas, papes i aquarius per tot el cotxe.

Tarda Express 2ona part

2007-02-20T20:20:00.000Z

A quarts de 4 en kueka estava nerviós fent voltes a la rotonda de la Illa Fantasia amb la furgo esperant que jo arrivés, segur que escoltant los Calis... A les 16:00h arribem al sector Johny Dawes ( Can Boquet ) on ens emportem la via que dona nom al sector. Un bonic 7a de placa técnic. Encés se m´emporta a peu de " El arte de la Guerra ", un 7c situat en un bloc preciós del sector Petit Paradís. Neteja els romos de sortida i se l´emporta cap a casa al primer pegue! Jo flipo peres... Després d´uns quants pegues, també l´encadeno! Per rematar la tarda baixem al " Patronato de la esclavitud " 7c/c+, 8a+ entrada sit per l´esquerra. La "axinada" de romos i reglets ens acaba de posar al dia. Aqui es queda aquest bloc fins el proper dia que en Kueka vulgui gastar pneumàtic a la rotonda de la Illa Fantasia...

Moraleja:

" deixa la resina si et pots curtir on the rocks... "

Tarda express de boulder

2007-02-17T15:38:00.000Z

Nova tarda bloquera al bosc per païr la sessió de Reggae de la nit abans al Clap... Circuit de blocs amb en Kueka i obertura, primera ascenció i repetició de "La parada de Bus", 7a amb curioses sensacions que no deixaran indiferents els nostres "callos"...

Le rien 007 (7a)

Sortida de malalts al Cogul

2007-02-17T13:48:00.000Z

En Pujol fanàtik a un 6b+

Dissabte 10 de febrer, 18:00 h, hora zulú... Baixem cap al Cogul a tocar aquesta arenisca tan guapa abans que sigui massa tard i arribi la calor. En kueka, la Cristina, en Roger, en Pujol i jo baixem amb la blue van... Després d´unes birres al bar i d´un vinet, no podem anar a dormir sense anar a blocar. La papa està servida...

En Kueka de bikinera

Amb frontals en Kueka s´emporta un preciós 7c al sector "L´universitat". En Roger encès s´emporta un 7a a aquest mateix sector. Jo m´emporto el 6b+ i el 7a al primer pegue... Abans d´anar al llit, tornem a agafar l ámpolla de vi... En Kueka i jo decidim fer vivac: l´espectacle està servit, milions
d´estels amb la cinquena de Bethoven que sortía
del pis de dalt de la furgo. No diré noms!

A l´endemà la calor fa que aquells romos nocturns
ara no tinguin tantes ganes de jugar... però no
parem en tot el dia, de sector a sector fins arribar
a la preciosa Beer Action. Ens trobem una parella

de fanàtics que s´apunten al festival del romo sense feeling... ( foto de l´esquerre )

Tornem cap a casa amb un bon oli de la cooperativa amb ganes de tornar aviat a aquest preciós racó amb uns graus menys al termòmetre....... * * *

Sortida d´esportiva a Llierca

2007-02-17T13:22:00.000Z

Diumenge 4 de febrer anem l´Alfred i jo a Llierca a passar-hi el dia. Un cop allà... sorpresa! ens trobem amb la Cristina, la Laia, en Jaume i en Bernat tivant de valent... La Cristina s´emporta 6c´s a vista, en Bernat 7a+ en dos pegues i amb l´Alfred ens emportem un 7b+ que ens tenia encesos...

En Bernat liquidant

L´Alfred desmontant després d´encadenar

Prova...

2007-01-29T23:24:00.005Z